dilluns, 18 de juny del 2007

UN ALTRE BRINDIS

Sí, ja ho sé és extrany, però soc jo, la cigronet.

Res, dir-vos a tots quatre que gràcies per aquell dissabte a la nit.

perquè les nits tristes no tenen res de dolent, i les llàgrimes son més maques quan les mostres que quan les guardes per dins.

Per a una helena sense somriure
Per a un german impotent
Per a una èlia desesperada
per a un victor diferent.


Us estimo nois, tant si és entre somriures com entre llàgrimes.

2 comentaris:

Viktor ha dit...

Per al meu àngel de la guarda

Una abraçada ben forta, em vas demostrar moltes coses dissabte i et vaig coneier un xic millor.

{Ja tinc en la memoria del telf fixe el teu numero de casa, jeje, ja las cagat, saps que vull dir no amb això xD}

Ets una persona molt gran clia

Èlia ha dit...

no era desesperació...





ni tan sols tu em vas entendre?