Sí, ja ho sé és extrany, però soc jo, la cigronet.
Res, dir-vos a tots quatre que gràcies per aquell dissabte a la nit.
perquè les nits tristes no tenen res de dolent, i les llàgrimes son més maques quan les mostres que quan les guardes per dins.
Per a una helena sense somriure
Per a un german impotent
Per a una èlia desesperada
per a un victor diferent.
Us estimo nois, tant si és entre somriures com entre llàgrimes.
dilluns, 18 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Per al meu àngel de la guarda
Una abraçada ben forta, em vas demostrar moltes coses dissabte i et vaig coneier un xic millor.
{Ja tinc en la memoria del telf fixe el teu numero de casa, jeje, ja las cagat, saps que vull dir no amb això xD}
Ets una persona molt gran clia
no era desesperació...
ni tan sols tu em vas entendre?
Publica un comentari a l'entrada