bé, això a petició del ger (si, se t'ha trobat molt a faltar! com a en victor evidentment)
l'illa es preciosa, com ens esperavem. però de tranquila no en te res.
Ha estat un caxondeo total, no pensava que en una sola illa hi pogues haver tant FLIPAO!
i res, dir que un cop passada l'illa de la calma (i saber que de la calma no en te massa) dir-vos que l'experiencia ha estat fantastica. Espero que us ho hagueu passat tant bé com nosaltres i que us hem trobat a faltar a tots!
dijous, 12 de juliol del 2007
diumenge, 1 de juliol del 2007
La prova
Aquesta és una manera d’aprofitar els 8 megapixels que té la càmera. Es poden veure tots els detalls!
Una mica de "Padre de familia"
El famós: shhhhhhhhhhhh aaaaaaahhhhhhhhhhhhh shhhhhhhhhhhhh aaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhh xD
Una parodia de Ice Age
Peter rep un correu electrònic del seu sogre xD
I per últim una parodia del concurs “la ruleta de la fortuna”
dimarts, 26 de juny del 2007
Estiu
Res a dir...
No crec ser la persona més adequada per actualitzar, però com que ningú ho fa...
L'estiu estén les ales...
Ja és aquí.
El podeu olorar...?
A què fa olor per vosaltres?
No crec ser la persona més adequada per actualitzar, però com que ningú ho fa...
L'estiu estén les ales...
Ja és aquí.
El podeu olorar...?
A què fa olor per vosaltres?
dilluns, 18 de juny del 2007
UN ALTRE BRINDIS
Sí, ja ho sé és extrany, però soc jo, la cigronet.
Res, dir-vos a tots quatre que gràcies per aquell dissabte a la nit.
perquè les nits tristes no tenen res de dolent, i les llàgrimes son més maques quan les mostres que quan les guardes per dins.
Per a una helena sense somriure
Per a un german impotent
Per a una èlia desesperada
per a un victor diferent.
Us estimo nois, tant si és entre somriures com entre llàgrimes.
Res, dir-vos a tots quatre que gràcies per aquell dissabte a la nit.
perquè les nits tristes no tenen res de dolent, i les llàgrimes son més maques quan les mostres que quan les guardes per dins.
Per a una helena sense somriure
Per a un german impotent
Per a una èlia desesperada
per a un victor diferent.
Us estimo nois, tant si és entre somriures com entre llàgrimes.
dimecres, 13 de juny del 2007
Ten a serena o canto,
i a serpe o alento;
o lago ten a onda,
Dios ten o inferno.
Ti tes abondoco
que tes escondido
neses teus ollos.
O trono dos monarcas,
do sabio os trunfos,
a groria do poeta,
o ouro do mundo:
Dera eso todo,
por sólo unha mirada
deses teus ollos.
Buscan os pitorreises
pra faguer niño,
a herba santa que nace
veira dos ríos.
Eu busco sólo
unha mirada meiga
deses teus ollos.
Cando se pon a lúa
tras dos penedos,
choran as estreliñas
todas do ceo.
Tamén eu choro
cando non me alumean
eses teus ollos.
TEN A SERENA O CANTO
(Manuel Curros Enríquez)
(Manuel Curros Enríquez)
dimarts, 12 de juny del 2007
Ni títol, ni base
Porto des de dissabte amb una sentimentalitat a sobre que no em la puc treure (pregunteu-li al Victor que el tinc avorrit xD), jo crec que va ser Titànic o la calor, no se...
I mira, avui m’ha donat per escriure aquest petit text, que aviso ara, és totalment intranscendent a la meva vida social/amorosa xD
I mira, avui m’ha donat per escriure aquest petit text, que aviso ara, és totalment intranscendent a la meva vida social/amorosa xD
***
I vaig continuar estirat al llit. Encara que físicament em trobava allí, la meva ment estava en un altre lloc. No podia parar de pensar amb ella, els seus ulls, la seva mirada... Amb ella no era com amb les altres, amb ella era especial, la bona química que en diuen.
Els meus ulls feien l’esforç d'adormir-se, però jo no volia, ara no, en aquest moment no, una part de mi volia continuar despert per poder seguir pensant amb ella. Volia continuar escrivint pagines del meu llibre, amb la teva imatge, amb la teva lletra, de manera infinita, per tota la meva vida, i per la teva...
El meu desig no va poder superar al meu subconscient, i vaig acabar adormir-me, però al despertar em vaig portar una grata sorpresa: continuaves al costat meu, mirant-me fixament als ulls, i entre ells, la paraula t’estimo. Nena, t’haig de donar les gràcies per estar al costat meu, ara i sempre, sempre, sempre...
T’estimo.
***
Sincerament últimament m’està donant molt per escriure coses... ja les aniré penjant a mesura que tingui ganes... i si són de millor qualitat que aquesta...Esquaix
Wolas!!
Tan sols dir-vos que lo del divendres, al final serà a les 17:30, el que podem fer, és quedar al parking de kn melik, i kuan tiguem tots, entrem i així no hi haura problemes de que no us deixin passar.Wenu crec que tots ja meu confirmat que vindreu, em fa molta ilusió que em vingueu a veure^^, q wai, ja veureu com sera divertit, com diu el carle: et veurem patir jeje ke malo ets charly. Ja us aviso q la gent al suar, fara oloreta, jeje us foteu i aguanteu, i no, no podeu anar a la piscina, ni anar a veure a la pili com fa aerobic, e german¬¬
Helena la samarreta no pot ser rosa, ha de ser o blava o grisa o vermella i em sembla ke alguna groga en tinc, però rosa segurissim ke no en tinc u xentu jeje
I despres del campionat podriem anar a sopar no? wenu és una proposta, ke kadascu digui la seva, xau
Una abraçada col-lectiva?
Xiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii^^
-èlia? 
-Bu! ui kin sustu!
-ENSURT
Wishes
dilluns, 4 de juny del 2007
Dol d'alivio
El dissabte varem anar al teatre l'ateneu, a veure akesta obra de santiago russinyol, alguns vam estalviar-nos 2 euros, mostran un carnet caducat de feia 4 anys jiji, ke corruptes, i alguns van haver d'anar corrent a casa a buscar els diners, pk algú ens havia dit ke era gratis l'entrada ejem.
La obra va començar, i el carles tmb, ke vol dir; ke va començar a riure sense parar, i depres li vibrava el móvil (dios carles alló era un sisme, amb el que t'agrada a tu donar la nota jeje, és broma wapu). Els barrets, tema clau de les obres de russinyol e èlia? jiji xD, vam sentir algun cabories, molts masclismes com és normal en ell, i les dos del costat fanfarrunejant sobre axo o al menys axo semblava jaja. El ger critican cada gest i paraula dels actors, el tenia com si fos la meva conciencia, i la helena rient jeje i el josue molt atent a la obra i jo...era feliç amb les persones que més m'estimo, i que mai em cansare de demostrarlis tot el que sento per elles, encara que la cagui o no sapiga expressarme b, gracies gent, som ben bojos, però som guais.
.
.
.
.
.
Al acabar, apalanque al carrer.....i aqui va començar una altre nit, al menys per a mi......i desde aqui i desde qualsevol lloc, vull donar les gracies a tots i cadascun de vosaltres, però aquella nit, la personeta que ens fa riure a tots, em va demostrar que tmb té altres cualitats, merci helena per ser-hi ja u saps, ja t'ho he dit, i tu em vas dir què el que t'havia ajudat era jo, però saps que no és veritat, vas ser tu qui em vas ajudar a mi, ballant la flama, cantan cançons catalanes, mirant la nit i l'asfalt, sense dir res, pk a vegades el silenci, un be tan preciat en aquest món, en el qual anem tan atavalats i la gent cridad per tot, un silenci que s'ha de gaudir, rodejat d'amics, però amb silenci, pk diu molt, en cap moment va ser un silenci incomode, va ser molt en poc i poc per tot. Gràcies un altre cop helena, i a vosaltres tres german, claudia i sobretot a tu èlia, gràcies us estic molt agraït.
{Un brindis per les nits de silenci}
p.d: divendres 15, jugo un campionat a kn melik, a la tarda, algú vol venir, l'entrada és gratis, va aprofiteu la oportunitat, poques vegades jugo a casa, wenu si voleu venir m'ho dieu ok? ens veiem gent
dissabte, 2 de juny del 2007
Hi havia una vegada....
Potser per a moltes persones,aquesta fotografia no signifiqui res, pensaran que és una entre d'altres, però els protagonistes d'ella, i aquelles persones les quals coneixen tota la nostre història, segurament sabran que significa aquest saludo, i akesta mirada...
Per a tu amor, pk tu mereixes tot i més, pk aki vam escriure el nostre pròleg, pk ningú ens podria haver dit, ke darrera un piano, es pogues....ja u saps oi? T'estimo, ahir em vas ajudar sense saber-ho, i per això i per tot, t'estimo wapissima ( buff vamos una cosa..jeje)
p.d: ahir una gran tarda i nit. La tarda, primer al centre comercial, q varem perdre al nostre àngel de sobte, aix....i desprès al sturbucks, on molts vareu descobrir el frapuccino(e ire) jiji és bonissim o no? despres assentada a la parada del tram i xisclet de una boja de propina. I ja per acabar una nit casi perfecte, música, pizzes germanofiles, cqc, luismi, gos pijo, i com no el trivial, cigronet i un servidor van (ejem) a hel-ger els kuals van jugar molt b, jiji, mu vaig passar molt b ahir. Ara ve....i la proxima, a on? ja es veura jeje.
p.d: em descuidava de dues cosete, primera el conductor del bus, ke semblava fredy cruger conduint, de ke va el tiu aket (frena un poko antes) i el ger i la hel empastifats de farina i el ger i jo cantan como una olaaaaa jiji al final an sigut tres coses
Totanic
He pogut rescatar aquesta foto d’aquella genial tarda de gelats. (ui quina frase mes xunga que he escrit xD –perfecte per analitzar sintacticament-).
Foto patrocinada per Bollería fresca “la bella easo".
I aprofito per proposar un brindis:
...
Un brindis
pels
riures
incontrolats
...
dimecres, 30 de maig del 2007
dilluns, 28 de maig del 2007
Sant... FILOMENA! xD
Si senyors i senyores, ahir, 28 de maig de 2007, va ser el meu Sant, Sant Germà per ser exactes.
Amb aquest cutre-post vull reivindicar el meu dret a tenir un Sant com deu mana!, amb un “Felicitats” per boca de la gent coneguda... però per això veig que haure d’esperar 366 dies (si, 365 + 1 ja que l’any vinent és any de traspàs – bisiesto en castellà - ). també es mala sort... xD
Des d’aquí reivindiquem els Sants! Queixeu-vos gent, les vostres veus seran escoltades – això sembla ERC xD - !!!
Proposo la creació d’un partit que lluiti per la contemplació dels Sants de manera digna. El partit de la santamania (de dreta extrema xD).
… He dicho…
Amb aquest cutre-post vull reivindicar el meu dret a tenir un Sant com deu mana!, amb un “Felicitats” per boca de la gent coneguda... però per això veig que haure d’esperar 366 dies (si, 365 + 1 ja que l’any vinent és any de traspàs – bisiesto en castellà - ). també es mala sort... xD
Des d’aquí reivindiquem els Sants! Queixeu-vos gent, les vostres veus seran escoltades – això sembla ERC xD - !!!
Proposo la creació d’un partit que lluiti per la contemplació dels Sants de manera digna. El partit de la santamania (de dreta extrema xD).
… He dicho…
diumenge, 27 de maig del 2007
Una nit sense base...
Crec que cap dels cinc gosa dir res respecte ahir la nit...
Jo sí.
M'agradaria repetir una cosa que vaig dir ahir en el moment culminant, quan tots em miraveu fixament les llàgrimes que em queien cara avall....;
...
Un
brindis
per
les
nits
tristes
...
Ho sento,
i gràcies.
dimecres, 23 de maig del 2007
Tarda xola xDD
Quina tarda la d’avui... ha estat perfecte, en excepció el moment policial. Si, ho confesso, sóc un corrupte... Avui la policia m’ha vist en una situació delictiva... I NO X CULPA MEVA!! Tot culpa de l’isaac...: l’isaac vola in cartell d’esquerra republicana pk sortia la munsa, jo l’he anat a agafat amb tan mala sort que en aquell moment pasava la policia pel carrer... imagineu-vos la situació (jo en blanc)... ho he passat fatal... dios mio xD
I weno, ara venen les fotos patètiques del dia. A qui no sabeu a qui estem imitant? (amb molta pluma... xDDD)
I weno, ara venen les fotos patètiques del dia. A qui no sabeu a qui estem imitant? (amb molta pluma... xDDD)
diumenge, 20 de maig del 2007
Friends, però com que sóm catalans, Amics
Avui, he rerererevist uns quants capitols d'aquesta serie, que suposo que n'haureu sentit a parlar o us deu haver enganxat, com hem va enganxar a mi anys enrera, doncs bé treient el fet de que ells són sis (3 noies i 3 nois) i nosaltres cinc (3 noies i 2 nois), m'he passat tots els capitols observant les similituts que té aquesta serie americana amb la nostre vida real: primer de tot l'amistat que els uneix a tots, despres, i molt casual, ells tenen el Central Perk, però nosaltres tenim l'Starbucks Cofee no?...les seves vides són complexes, però crec que no superen les nostres, aquesta serie m'ha fet riure molt i també tenir moments de pena, i ara veig que tot aixó pot passar a la vida real...
No diré qui és qui, si el germàn s'asembla a tal, que si la helena a pascual, etc...aixó us ho deixo a vosaltres, que us sembla?
Però heu de saber, que cada personatge és un món, com nosaltres, cadascu és un món, si tots fosim iguals la gracia desapareixeria, que, us atreviu a buscar el personatge que més escau a cadaun de nosaltres? proposa que poseu el nom del personatge i al costat un dels nostres noms, i així fins a completar tots els personatges...
Vinga va que serà divertit, així veurem com ens veu el que tenim al costat
A per cert un petonas ben gran a tots/es, ens veiem...Xau
dissabte, 19 de maig del 2007
(bruixa bona que marca el nord com una brúixola)
B, això va a l'Helena, ja que us ho vam intentar dedicar a tots al bus, però vau passar olímpicament.. Bé, que el Cigronet passés, és comprensible.. xD
Doncs escric aquest poema tan especial, per tots vosaltres... Perquè pugueu sentir el que vam sentir ella i jo en llegir-lo per primera vegada, llegit per aquella veu tan dolça i profunda alhora... El dedico a la nostra bruixa bona que marca el nord com una brúixula, i que li agrada el cóctel de contes... ( xD! )
Un petó!
RIMA IV
B, això va a l'Helena, ja que us ho vam intentar dedicar a tots al bus, però vau passar olímpicament.. Bé, que el Cigronet passés, és comprensible.. xD
Doncs escric aquest poema tan especial, per tots vosaltres... Perquè pugueu sentir el que vam sentir ella i jo en llegir-lo per primera vegada, llegit per aquella veu tan dolça i profunda alhora... El dedico a la nostra bruixa bona que marca el nord com una brúixula, i que li agrada el cóctel de contes... ( xD! )
Un petó!
RIMA IV
Doncs escric aquest poema tan especial, per tots vosaltres... Perquè pugueu sentir el que vam sentir ella i jo en llegir-lo per primera vegada, llegit per aquella veu tan dolça i profunda alhora... El dedico a la nostra bruixa bona que marca el nord com una brúixula, i que li agrada el cóctel de contes... ( xD! )
Un petó!
RIMA IV
No digáis que agotado su tesoro,
De asuntos falta, enmudeció la lira:
Podrá no haber poetas; pero siempre
Habrá poesía.
Mientras las ondas de la luz al beso
Palpiten encendidas;
Mientras el sol las desgarradas nubes
De fuego y oro vista;
Mientras el aire en su regazo lleve
Perfumes y armonías,
Mientras haya en el mundo primavera,
¡Habrá poesía!
Mientras la ciencia a descubrir no alcance
Las fuentes de la vida,
Y en el mar o en el cielo haya un abismo
Que al cálculo resista;
Mientras la humanidad siempre avanzando
No sepa a dó camina;
Mientras haya un misterio para el hombre,
¡Habrá poesía!
Mientras sintamos que se alegra el alma
Sin que los labios rían;
Mientras se llora sin que el llanto acuda
A nublar la pupila;
Mientras el corazón y la cabeza
Batallando prosigan;
Mientras haya esperanzas y recuerdos,
¡Habrá poesía!
Mientras haya unos ojos que reflejen
Los ojos que los miran;
Mientras responda el labio suspirando
Al labio que suspira;
Mientras sentirse puedan en un beso
Dos almas confundidas;
Mientras exista una mujer hermosa,
¡Habrá poesía!
{Podrá no haber poetas, pero siempre habrá poesia... }
Sense títol
Estimats humans
desprès de milers d’anys,
la meva existència
ha esdevingut un mal son.
Heu tingut el millor de mi
però el somni no heu respectat
Heu aixafat muntanyes,
heu apagat el cel,
heu posat nous fronteres,
pensant-vos que éreu deus
Obrireu els ulls,
sentireu la por
és la que sento jo...
Ja no us entenc,
ja no parleu,
no us enteneu,
no us estimeu...
Quantes guerres més us portarà la pau
quantes més...
Quanta destrucció crear un món millor
quanta més...
Estimats humans arribarà el meu fi,
cansat d’existir és el meu últim crit:
Meu xuclat tota la sang
i nomes meu tornat el fum.
Heu posat veu a tot,
heu reeditat les llei,
us heu cregut que es vostre
desprès de milers d’anys,
la meva existència
ha esdevingut un mal son.
Heu tingut el millor de mi
però el somni no heu respectat
Heu aixafat muntanyes,
heu apagat el cel,
heu posat nous fronteres,
pensant-vos que éreu deus
Obrireu els ulls,
sentireu la por
és la que sento jo...
Ja no us entenc,
ja no parleu,
no us enteneu,
no us estimeu...
Quantes guerres més us portarà la pau
quantes més...
Quanta destrucció crear un món millor
quanta més...
Estimats humans arribarà el meu fi,
cansat d’existir és el meu últim crit:
Meu xuclat tota la sang
i nomes meu tornat el fum.
Heu posat veu a tot,
heu reeditat les llei,
us heu cregut que es vostre
tot el que hi ha dins meu.
Obrireu els ulls,
sentireu la por
és la que sento jo...
Ja no us entenc,
ja no parleu,
no us enteneu,
no us estimeu...
Quantes guerres més us portarà la pau
quantes més...
Quanta destrucció crear un món millor
quanta més...
Quantes guerres més us portarà la pau
quantes més...
Quanta destrucció crear un món millor
quanta més...
Obrireu els ulls,
sentireu la por
és la que sento jo...
Ja no us entenc,
ja no parleu,
no us enteneu,
no us estimeu...
Quantes guerres més us portarà la pau
quantes més...
Quanta destrucció crear un món millor
quanta més...
Quantes guerres més us portarà la pau
quantes més...
Quanta destrucció crear un món millor
quanta més...
divendres, 18 de maig del 2007
Hablemos claro!
Una de mis tres ángeles I abans de dir adéu, només dir-vos que TINC QUE marxar... em van a fer un MASAJEEEEEEEEEE!!!!
dimecres, 16 de maig del 2007
Un brindis
Desde aqui proposo un brindis:
Un brindis per l'amistat, que lo qué ha unido la Romi, no lo desuna nadie
Un brindis perquè som guais (oy helena)
Un brindis per les tardes Romi
Un brindis per la Claudia (alias: cigronet, mar)
Un brindis per la Helena (alias: risa floja)
Un brindis per l'Èlia (alias: cel)
Un brindis per en Germàn (alias: germi, G3r,germanofil)
Un brindis per tots 5, perquè ens mereixem això i molt més, perquè no som 5 si no un de sol
Un brindis per les noves amistats
Un brindis perquè cinc camins s'han trobat i s'han unit formant un de sol
Un brindis per nosaltres
Un brindis per patir neurastenia
Un brindis per Pampanga
Un brindis per una vida nova que acava de començar
Un brindis per els somriures, les llagrimes, les penes, i alegries, per les pors, per...
Un brindis pels XISTES
Un brindis pel molino
Un brindis per la nova moda de portar dos barrets
Un brindis pel saludo
Un brindis per la volta al món
Un brindis pels brindis que ens queden per brindar
Un brindis pels que brinden
Un brindis per a ella
Un brindis per a ell
Un brindis pels actes literaris
Un brindis pel Ni té base
( a per cert si brindes tants cops com ho he fet jo ara, sobretot no condueixis )
Un brindis per l'amistat, que lo qué ha unido la Romi, no lo desuna nadie
Un brindis perquè som guais (oy helena)
Un brindis per les tardes Romi
Un brindis per la Claudia (alias: cigronet, mar)
Un brindis per la Helena (alias: risa floja)
Un brindis per l'Èlia (alias: cel)
Un brindis per en Germàn (alias: germi, G3r,germanofil)
Un brindis per tots 5, perquè ens mereixem això i molt més, perquè no som 5 si no un de sol
Un brindis per les noves amistats
Un brindis perquè cinc camins s'han trobat i s'han unit formant un de sol
Un brindis per nosaltres
Un brindis per patir neurastenia
Un brindis per Pampanga
Un brindis per una vida nova que acava de començar
Un brindis per els somriures, les llagrimes, les penes, i alegries, per les pors, per...
Un brindis pels XISTES
Un brindis pel molino
Un brindis per la nova moda de portar dos barrets
Un brindis pel saludo
Un brindis per la volta al món
Un brindis pels brindis que ens queden per brindar
Un brindis pels que brinden
Un brindis per a ella
Un brindis per a ell
Un brindis pels actes literaris
Un brindis pel Ni té base
( a per cert si brindes tants cops com ho he fet jo ara, sobretot no condueixis )
dimarts, 15 de maig del 2007
Nem a l'illa de la calma
Us proposo una activitat, una activitat de relax, una activitat per desconnectar d'aquest dies que ara alguns comencem, que altres començareu més endavant, o simplement pk us b de gust desconnectar.
Abans de posar el play al vídeo, m'agradaria que tanqueu-s'hi-ho els ulls, imagineu-s'hi-ho, reflexionéssiu, viviu el vostre moment.
Potser trobeu el vídeo una mica "ñoñas" (té més anys que nosaltres 5 junts), però la cançó és m'aquissima, sempre m'ha agradat, i mai trobo el moment per tornar-me-la a posar.
Feu la prova!
Abans de posar el play al vídeo, m'agradaria que tanqueu-s'hi-ho els ulls, imagineu-s'hi-ho, reflexionéssiu, viviu el vostre moment.
Potser trobeu el vídeo una mica "ñoñas" (té més anys que nosaltres 5 junts), però la cançó és m'aquissima, sempre m'ha agradat, i mai trobo el moment per tornar-me-la a posar.
Feu la prova!
dilluns, 14 de maig del 2007
5 ànimes que no moriran mai
Visca ja som a casa!
M'agradaria dir-vos, que quan estic amb vosaltres realment em sent-ho com si fos a casa, sou la meva nova família i amb això dic poc però en realitat dic molt...
Ja us he dit un per un en el space http://victorsanzusa.spaces.live.com/ (escolta tu si en germàn fa propaganda de la seva web jo també noi), doncs això que us he dit el que significa per mi que sou tot el que tinc, i que encara que hagi sigut en el últim any ha sigut molt intens aquest sentiment...
Donar la benvinguda a aquest nou punt de trobada, de tots 5, i que ni té base visqui pel llarg dels anys i que no mori mai...ja sabeu allò que diuen alguns no? el que la Romi ha unido, que no lo separe el destino....jeje ara fora conyes.... sou genials tots quatre, cadascun de vosaltres m'omple d'una manera diferent, wenu ja una persona que m'omple més que les altres, però no m'ho tingueu en comte és normal (i no germàn no ets tu).
Aquests mesos d'abril i maig m'he d'alegrar per partida triple, primer perquè he enfortit la meva relació amb el meu germa-amic-ànima bessona, german. Segon, perquè he trobat la persona amb la qual vull passar la resta de la meva vida (tinc una cosa clara, els meus fills de segon cognom es diran Fosalva, no se si us diu algo això?). I per últim i no menys important, perquè he trobat a dues magnifiques persones, el cigronet i la risa floja, la Clàudia i la Hel·lena, que me les estimo molt, que formen part ja de la meva vida, que no oblidaré mai el que han fet i faran per mi, igual que jo farè per elles, i que són les millors amigues que una persona podria desitjar.
Gràcies a tots per ser-hi i per fer-me sentir estimat....
Viva el Hèroe de Pampanga
I un petò ben gros a tots
M'agradaria dir-vos, que quan estic amb vosaltres realment em sent-ho com si fos a casa, sou la meva nova família i amb això dic poc però en realitat dic molt...
Ja us he dit un per un en el space http://victorsanzusa.spaces.live.com/ (escolta tu si en germàn fa propaganda de la seva web jo també noi), doncs això que us he dit el que significa per mi que sou tot el que tinc, i que encara que hagi sigut en el últim any ha sigut molt intens aquest sentiment...
Donar la benvinguda a aquest nou punt de trobada, de tots 5, i que ni té base visqui pel llarg dels anys i que no mori mai...ja sabeu allò que diuen alguns no? el que la Romi ha unido, que no lo separe el destino....jeje ara fora conyes.... sou genials tots quatre, cadascun de vosaltres m'omple d'una manera diferent, wenu ja una persona que m'omple més que les altres, però no m'ho tingueu en comte és normal (i no germàn no ets tu).
Aquests mesos d'abril i maig m'he d'alegrar per partida triple, primer perquè he enfortit la meva relació amb el meu germa-amic-ànima bessona, german. Segon, perquè he trobat la persona amb la qual vull passar la resta de la meva vida (tinc una cosa clara, els meus fills de segon cognom es diran Fosalva, no se si us diu algo això?). I per últim i no menys important, perquè he trobat a dues magnifiques persones, el cigronet i la risa floja, la Clàudia i la Hel·lena, que me les estimo molt, que formen part ja de la meva vida, que no oblidaré mai el que han fet i faran per mi, igual que jo farè per elles, i que són les millors amigues que una persona podria desitjar.
Gràcies a tots per ser-hi i per fer-me sentir estimat....
Viva el Hèroe de Pampanga
I un petò ben gros a tots
Del vostre Sargentu
Bé... aquesta és la primera entrada al Ni té base!... Buf... Quanta responsabilitat! xD
Bé... i va dedicada a nvosaltres, a les 5 ànimes més pures, lliures, diferents i unides que mai un acte literari podrà engendrar... Per tots els somriures que ens queden junts, i per totes les llàgrimes que ens hem d'eixugar...
Us estimo.
I ara m'agradaria que quedés constància d'uns petits textos molt especials per a nosaltres...
"UNA VIDA D'ARTISTA"
De ben petit, jo ja volia ser artista. Volia ser pintor, i així ho vaig fer saber al meu avi, que era qui tenia cura de mi i del meu germà Albert, perquè ben aviat havíem quedat sense pare ni mare. De primer, el meu avi no ho volia, perquè el destí de l'artista era ben diferent al de fabricant que m'estava destinat. Però, ja des de jove, vaig sortir-me amb la meva, i vaig tenir ala sort que la meva vida fou la d'artista, tal com jo l'havia volguda configurar. Vaig ser molt treballador: pintava de dia, escrivia quan es feia fosc, m'apassionaven l'art, el teatre i la música. Vaig viure a París, vaig viatjar a Itàlia, a Brusel·les i a Amsterdam, i a les ciutats d'Espanya que més em captivaven, i fins i tot vaig arribar a l'Argentina... Vaig tenir la sort de comptar amb grans i bons amics arreu per on passava i vivia. Les meves obres, tant els quadres com els llibres, reflecteixen no solament les etapes de la meva evolució artística, sinó els sentiments, les idees, i els fets que d'una manera o altra anava construint, vivint i recordant.
L'art, per mi, s'ho valia tot, i hi vaig dedicar tota la vida.
El nostre cigronet
"ARTISTAS CATALANES. EN PARIS"
Si existiera y anduviera por la tierra, y, andando, llegara hasta París el gran loco de Cervantes, lo primero que vería sería un molino que n lo alto de Montmatre yergue sus astas y de seguro que hacia él dirigiría sus pasos en busca de extrañas aventuras.
No podría darse cuenta del papel que representa aquella máquina con alas descarnadas, extendiendo su esqueleto entre las chimeneas, ni podría explicarse cómo en el mismo corazón de ciudad tan moderna se levanta soberbio tan inútil armatoste.
A los artistas también les atrae de un modo poderoso ese molino solitario, tambiénles habla de extraña manera esta máquina fantástica, y cuando se alejan de sus alas se encuentran sin poder volar i sienten nostalgía de un algo que no se explican.
Este algo extraodinario, también lo sentimos nosotros y, al llegar a la cumbre del cerro, hicimos como aquellas hormigas que suben a lo alto de las ermitas, esto es, nos detuvimos.
El molino no sólo es el centinela del barrio, sino el centinela del mundo.
Los artistas le llaman familiarmente el Moulin de la Galette, que significa dinero; y como el dinero no abunda en el barrio, el molino es la casa de préstamos imaginario, la caja de socorro del artista.
El que quiere convertir el arte en mercancía, que no busque su protección: el Molino le enreda en sus largas astas, le ata de pies y manos como una telaraña y, empezando a dar vueltas vertiginosas, le marea hasta lanzarle en el campo del olvido; pero a los devotos del arte, a los que acuden a su templo a pedir inspiración, con éstos es generoso y compasivo.
De la nostra Helena...
"L'esperar el barco"
Si pateixes de neurastènia, o penses patir-ne que ja és patir-ne; si estàs atabalat pels sorolls que ens porta la civilitat, per aquesta angoixa danar de pressa i arribar abans allà on no tenim feina; si els negocins t'han omplert de números allí on hi ha d'haver el que en diem l'enteniment; si els cines t'han fet malbé la mecànica de la vista, i el bellugueig constant se t'ha fet crònic, i el desfici ja no et deixa viure, i vols gaudir un xic de repòs que es mereix en aquesta vida el que no ha fet mal a ningú, segueix-me un una illa que et diré, en una illa on sempre hi fa calma, one ls homes no porten mai pressa, on les dones no es fan mai velles, on no es malgasten ni paraules, on el sol hi fa més estada i on fins la senyora Lluna camina més a poc a poc, encomanada per la mandra.
Aquesta illa és Mallorca.
Si vols fugir de les empentes del món, si et vols adonar de que a la terra hi ha primaversa i arbres florits; si et vols apropar a les estrelles... vés-hi, a l'Illa de la Calma! Trobaràs homes discrets, que no et donaran pressa en el pensar; que no t'eixordaran els sentits, que no t'emmascararan la visió, que et deixaran reposar tant com vulguis, i et deixaran viure dintre teu, i trobaràs un llit de flors fet per a la contemplació.
I si t'adorms, encalmat, que el viure amb calma té dos avantatges: és viu millor i més estona.
Del nostre Ger...
L’Hèroe
Hèroe: Visca! Ja som a casa.
Clapat: Mireu-vos-el! Ja el tenim aquí! Ja tenim aquí el nostre peça!
Tomàs: Descobriu-vos tots!
Anton ( agafant-li la mà, commogut ): Noi gran!...
Hèroe (distret): Hola pare! Déu vos guard, mare!
Ramona ( abraçant-lo i plorant ): Fill meu! Fill meu del meu cor! Deixa’m mirar-te. Que home t’has fet! Que...
Sergento: ¡Dejarse de ternuras, señores!
Una veu: Que surti! Que surti! El volem veure!
Tots: Sí! Sí!
Alcalde: Crec que, señores, com a alcalde, em toca... li he de donar la benvinguda...
Tomàs: Silenci, que l’alcalde vol parlar!
Clapat: Bandarra, més que bandarra!
Tomàs: Silenci, Clapat!
Alcalde: Crec que...señores...
(grans crits i aplaudiments a fora)
Tomàs: No deixaran dir res aquests de fora! (A l’Hèroe) Vés, digue’ls alguna cosa.
Hèroe (sortint a la porta): Viva Espanya!
Tots (a fora): ¡Viva!
Tomàs: Veus? Ja callen. Aviat se’l té enganyat el poble. Expressi’s senyor Alcalde.
Alcalde: Crec que... crec que... com alcalde, em toca, li he de donar la benvinguda. Doncs...l’hi dono. Benvinguda sia, que per molts anys i amb salut pugui fer semblants estragos i que mani i disposi del poble. Queda dit! (aplaudiments)
Sergento: Y yo tambien, veterano empedernido, en nombre de los presentes y ausentes, aunque me siento un pigmeo...yo tambien, tambien saludo a mi compañero de armas.
Clapat: No me’n sé avenir, de veure’t, gran brètol!
Tomàs: Clapat, no destorbis el Sergento!
Clapat: Ara tu, cap de trons! A veiam com t’expresses!
Hèroe: Els soldats no parlen. ¡He dicho!
Clapat: Ben xafat! Ets un trumfo!
Tomàs: Però, i la guerra? Parla`ns de la guerra.
Hèroe: Doncs, aquell país...
Tomàs: I que és molt poblat allò?
Hèroe: Massa. Ja en podíeu matar de gent! Com més ne matàveu, més ne sortien pertot arreu.
Clapat: Deuen criar molt!
Hèroe: Com conills! Com que són petits i morenets, n’esclafeu un i en broten quatre.
Toma: Raça fructífera.
Hèroe: No sé lo que diu, però té raó.
Clapat: I mai vàreu haver de recular?
Hèroe: Si per cas, els altres.
Tomàs: I si et deixaven sol?
Hèroe: Per això em van fer cèlebre!
Tomàs: I com va ser? Explica-ho, home, explica-ho. No siguis modest!
Hèroe: Molt senzill. Ja sabeu que jo era de cavall. Doncs anàvem seguint un torrent cap a Pampanga, i...pim, pam!, pim, pam!, l’enemic, només per fer mal, darrera de les bardisses, anava tirant de cada banda. Van desplegar les guerrilles, i els de cavall vàrem quedar baix del torrent caminant entre dos fuegos.
Sargento: ¡Buena tactica!
Hèroe: Tot d’una, el meu cavall s’agenolla, torç el cap, i se’m queda mort, sense avisar-me. ¿ Que havem de fer?, vaig preguntar-me. Nada: a peu, i al darrera; però endavant, endavant sempre!
Sergento: ¡Bravo!
Hèroe: Oh, Bravo! Els de cavall van retirar-se galopando.
Clapat: I tu?
Hèroe: Jo, mai! Primera, perquè anava a peu i mai reculo; i després, perquè el fang no em deixava recular. Al veure’m sol, no u ho nego, vaig engegar trenta renecs!
Clapat: Engega’ls ara, noi gran!
Hèroe: Ara tinc títol! Vaig mirar el camp de batalla, i a on aniràs? Vaig veure una casa de palla: hi corro, obro la porta, i hi trobo dugues dones i dugues o tres criatures...jo els vull fer callar, no ens entenem i... Nada: mà a la baioneta i a la carrabina, i prendre l’ofensiva, com diuen els militars. No en va quedar ni un!
Clapat: És clar que no!
Hèroe: A la guerra s’hi va per matar, i el que no mata no és hèroe! Un cop vaig fer net, vaig mirar a fora; estava voltat, llamp del cel! Un malaio maleït se li acut trucar a la porta. No obro. Ell esbotza el pany, i jo...¡pam!... li esbotzo el cervell d’un tiro. Allavores va començar el sarau! Pim, pam!, i jo fox i més foc!, i ells avançant i jo no movent-me. Tot d’una...veig arribar les guerrilles. Van abraçar-me! Volien comptar els morts i vaig dir que ho deixessin córrer. I per celebrar la festa vaig pegar foc a la casa.
( Tots l’abracen )
Tomàs: Colossal!
Sergento: ¡ Esto es magnifico !
Alcalde: Estem molt reconeguts!
Clapat: Barba! I ara que faràs?
Hèroe: Reposar.
Clapat: Ja ho tens ben merescut.
Tomàs: Bueno: ens retirem. Descansa, seu, i no treballis massa, per ara.
( Se’n van )
Clapat: Sí, tremendo! Ara que ets aquí n’havem de fer que se’n parli!
Hèroe: Alanta tots!
( Al ser a la porta se sent cridar )
Una veu: El volem veure! Que surti!
Tots: Que surti!
Hèroe: Encara són aquí?
Clapat: Digue’ls allò.
Hèroe: Viva Espanya!
Tots: ¡Viva!
Hèroe: Viva l’Hèroe de Pampanga!
Tots: ¡Viva!
I del nostre hèroe...
Bé, això és tot... Només dir-vos que us estimo molt... i que això és només el principi.
Èlia
Bé... i va dedicada a nvosaltres, a les 5 ànimes més pures, lliures, diferents i unides que mai un acte literari podrà engendrar... Per tots els somriures que ens queden junts, i per totes les llàgrimes que ens hem d'eixugar...
Us estimo.
I ara m'agradaria que quedés constància d'uns petits textos molt especials per a nosaltres...
"UNA VIDA D'ARTISTA"
De ben petit, jo ja volia ser artista. Volia ser pintor, i així ho vaig fer saber al meu avi, que era qui tenia cura de mi i del meu germà Albert, perquè ben aviat havíem quedat sense pare ni mare. De primer, el meu avi no ho volia, perquè el destí de l'artista era ben diferent al de fabricant que m'estava destinat. Però, ja des de jove, vaig sortir-me amb la meva, i vaig tenir ala sort que la meva vida fou la d'artista, tal com jo l'havia volguda configurar. Vaig ser molt treballador: pintava de dia, escrivia quan es feia fosc, m'apassionaven l'art, el teatre i la música. Vaig viure a París, vaig viatjar a Itàlia, a Brusel·les i a Amsterdam, i a les ciutats d'Espanya que més em captivaven, i fins i tot vaig arribar a l'Argentina... Vaig tenir la sort de comptar amb grans i bons amics arreu per on passava i vivia. Les meves obres, tant els quadres com els llibres, reflecteixen no solament les etapes de la meva evolució artística, sinó els sentiments, les idees, i els fets que d'una manera o altra anava construint, vivint i recordant.
L'art, per mi, s'ho valia tot, i hi vaig dedicar tota la vida.
El nostre cigronet
"ARTISTAS CATALANES. EN PARIS"
Si existiera y anduviera por la tierra, y, andando, llegara hasta París el gran loco de Cervantes, lo primero que vería sería un molino que n lo alto de Montmatre yergue sus astas y de seguro que hacia él dirigiría sus pasos en busca de extrañas aventuras.
No podría darse cuenta del papel que representa aquella máquina con alas descarnadas, extendiendo su esqueleto entre las chimeneas, ni podría explicarse cómo en el mismo corazón de ciudad tan moderna se levanta soberbio tan inútil armatoste.
A los artistas también les atrae de un modo poderoso ese molino solitario, tambiénles habla de extraña manera esta máquina fantástica, y cuando se alejan de sus alas se encuentran sin poder volar i sienten nostalgía de un algo que no se explican.
Este algo extraodinario, también lo sentimos nosotros y, al llegar a la cumbre del cerro, hicimos como aquellas hormigas que suben a lo alto de las ermitas, esto es, nos detuvimos.
El molino no sólo es el centinela del barrio, sino el centinela del mundo.
Los artistas le llaman familiarmente el Moulin de la Galette, que significa dinero; y como el dinero no abunda en el barrio, el molino es la casa de préstamos imaginario, la caja de socorro del artista.
El que quiere convertir el arte en mercancía, que no busque su protección: el Molino le enreda en sus largas astas, le ata de pies y manos como una telaraña y, empezando a dar vueltas vertiginosas, le marea hasta lanzarle en el campo del olvido; pero a los devotos del arte, a los que acuden a su templo a pedir inspiración, con éstos es generoso y compasivo.
De la nostra Helena...
"L'esperar el barco"
Si pateixes de neurastènia, o penses patir-ne que ja és patir-ne; si estàs atabalat pels sorolls que ens porta la civilitat, per aquesta angoixa danar de pressa i arribar abans allà on no tenim feina; si els negocins t'han omplert de números allí on hi ha d'haver el que en diem l'enteniment; si els cines t'han fet malbé la mecànica de la vista, i el bellugueig constant se t'ha fet crònic, i el desfici ja no et deixa viure, i vols gaudir un xic de repòs que es mereix en aquesta vida el que no ha fet mal a ningú, segueix-me un una illa que et diré, en una illa on sempre hi fa calma, one ls homes no porten mai pressa, on les dones no es fan mai velles, on no es malgasten ni paraules, on el sol hi fa més estada i on fins la senyora Lluna camina més a poc a poc, encomanada per la mandra.
Aquesta illa és Mallorca.
Si vols fugir de les empentes del món, si et vols adonar de que a la terra hi ha primaversa i arbres florits; si et vols apropar a les estrelles... vés-hi, a l'Illa de la Calma! Trobaràs homes discrets, que no et donaran pressa en el pensar; que no t'eixordaran els sentits, que no t'emmascararan la visió, que et deixaran reposar tant com vulguis, i et deixaran viure dintre teu, i trobaràs un llit de flors fet per a la contemplació.
I si t'adorms, encalmat, que el viure amb calma té dos avantatges: és viu millor i més estona.
Del nostre Ger...
L’Hèroe
Hèroe: Visca! Ja som a casa.
Clapat: Mireu-vos-el! Ja el tenim aquí! Ja tenim aquí el nostre peça!
Tomàs: Descobriu-vos tots!
Anton ( agafant-li la mà, commogut ): Noi gran!...
Hèroe (distret): Hola pare! Déu vos guard, mare!
Ramona ( abraçant-lo i plorant ): Fill meu! Fill meu del meu cor! Deixa’m mirar-te. Que home t’has fet! Que...
Sergento: ¡Dejarse de ternuras, señores!
Una veu: Que surti! Que surti! El volem veure!
Tots: Sí! Sí!
Alcalde: Crec que, señores, com a alcalde, em toca... li he de donar la benvinguda...
Tomàs: Silenci, que l’alcalde vol parlar!
Clapat: Bandarra, més que bandarra!
Tomàs: Silenci, Clapat!
Alcalde: Crec que...señores...
(grans crits i aplaudiments a fora)
Tomàs: No deixaran dir res aquests de fora! (A l’Hèroe) Vés, digue’ls alguna cosa.
Hèroe (sortint a la porta): Viva Espanya!
Tots (a fora): ¡Viva!
Tomàs: Veus? Ja callen. Aviat se’l té enganyat el poble. Expressi’s senyor Alcalde.
Alcalde: Crec que... crec que... com alcalde, em toca, li he de donar la benvinguda. Doncs...l’hi dono. Benvinguda sia, que per molts anys i amb salut pugui fer semblants estragos i que mani i disposi del poble. Queda dit! (aplaudiments)
Sergento: Y yo tambien, veterano empedernido, en nombre de los presentes y ausentes, aunque me siento un pigmeo...yo tambien, tambien saludo a mi compañero de armas.
Clapat: No me’n sé avenir, de veure’t, gran brètol!
Tomàs: Clapat, no destorbis el Sergento!
Clapat: Ara tu, cap de trons! A veiam com t’expresses!
Hèroe: Els soldats no parlen. ¡He dicho!
Clapat: Ben xafat! Ets un trumfo!
Tomàs: Però, i la guerra? Parla`ns de la guerra.
Hèroe: Doncs, aquell país...
Tomàs: I que és molt poblat allò?
Hèroe: Massa. Ja en podíeu matar de gent! Com més ne matàveu, més ne sortien pertot arreu.
Clapat: Deuen criar molt!
Hèroe: Com conills! Com que són petits i morenets, n’esclafeu un i en broten quatre.
Toma: Raça fructífera.
Hèroe: No sé lo que diu, però té raó.
Clapat: I mai vàreu haver de recular?
Hèroe: Si per cas, els altres.
Tomàs: I si et deixaven sol?
Hèroe: Per això em van fer cèlebre!
Tomàs: I com va ser? Explica-ho, home, explica-ho. No siguis modest!
Hèroe: Molt senzill. Ja sabeu que jo era de cavall. Doncs anàvem seguint un torrent cap a Pampanga, i...pim, pam!, pim, pam!, l’enemic, només per fer mal, darrera de les bardisses, anava tirant de cada banda. Van desplegar les guerrilles, i els de cavall vàrem quedar baix del torrent caminant entre dos fuegos.
Sargento: ¡Buena tactica!
Hèroe: Tot d’una, el meu cavall s’agenolla, torç el cap, i se’m queda mort, sense avisar-me. ¿ Que havem de fer?, vaig preguntar-me. Nada: a peu, i al darrera; però endavant, endavant sempre!
Sergento: ¡Bravo!
Hèroe: Oh, Bravo! Els de cavall van retirar-se galopando.
Clapat: I tu?
Hèroe: Jo, mai! Primera, perquè anava a peu i mai reculo; i després, perquè el fang no em deixava recular. Al veure’m sol, no u ho nego, vaig engegar trenta renecs!
Clapat: Engega’ls ara, noi gran!
Hèroe: Ara tinc títol! Vaig mirar el camp de batalla, i a on aniràs? Vaig veure una casa de palla: hi corro, obro la porta, i hi trobo dugues dones i dugues o tres criatures...jo els vull fer callar, no ens entenem i... Nada: mà a la baioneta i a la carrabina, i prendre l’ofensiva, com diuen els militars. No en va quedar ni un!
Clapat: És clar que no!
Hèroe: A la guerra s’hi va per matar, i el que no mata no és hèroe! Un cop vaig fer net, vaig mirar a fora; estava voltat, llamp del cel! Un malaio maleït se li acut trucar a la porta. No obro. Ell esbotza el pany, i jo...¡pam!... li esbotzo el cervell d’un tiro. Allavores va començar el sarau! Pim, pam!, i jo fox i més foc!, i ells avançant i jo no movent-me. Tot d’una...veig arribar les guerrilles. Van abraçar-me! Volien comptar els morts i vaig dir que ho deixessin córrer. I per celebrar la festa vaig pegar foc a la casa.
( Tots l’abracen )
Tomàs: Colossal!
Sergento: ¡ Esto es magnifico !
Alcalde: Estem molt reconeguts!
Clapat: Barba! I ara que faràs?
Hèroe: Reposar.
Clapat: Ja ho tens ben merescut.
Tomàs: Bueno: ens retirem. Descansa, seu, i no treballis massa, per ara.
( Se’n van )
Clapat: Sí, tremendo! Ara que ets aquí n’havem de fer que se’n parli!
Hèroe: Alanta tots!
( Al ser a la porta se sent cridar )
Una veu: El volem veure! Que surti!
Tots: Que surti!
Hèroe: Encara són aquí?
Clapat: Digue’ls allò.
Hèroe: Viva Espanya!
Tots: ¡Viva!
Hèroe: Viva l’Hèroe de Pampanga!
Tots: ¡Viva!
I del nostre hèroe...
Bé, això és tot... Només dir-vos que us estimo molt... i que això és només el principi.
Èlia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)