diumenge, 27 de maig del 2007

Una nit sense base...



Crec que cap dels cinc gosa dir res respecte ahir la nit...


Jo sí.


M'agradaria repetir una cosa que vaig dir ahir en el moment culminant, quan tots em miraveu fixament les llàgrimes que em queien cara avall....;











...

Un
brindis
per
les
nits
tristes

...




Ho sento,
i gràcies.

2 comentaris:

Viktor ha dit...

No és que no gosem...
Un brindis per les nits tristes, però no nomes això, tmb un brindis per la nostre amistat i per la pili que s'ho va currar un ou tot, gracies helena per tot.
Pk amb vosaltres 4 em sento a gust i nngu menja menjar de gos.
T'estimo amor, però tmb a tu helena, no canviïs mai, i tmb t'estimo a tu cigronet, nodescansis mai (ja ens entenem)i no t'ajupis contra les adversitats (té doble sentit jeje) i a tu german tmb, pk vam cantar {somos dos hombres...jiji mu vaig passar molt bé}
Però la realitat és aquesta que dius tu, i no l'em d'amagar per res, tmpc callarla, tmpc....van ser uns minuts que van semblar hores, ningu gosava dir res, cadascu mirava a una banda, però tots pensevem el mateix (q bona l'amanida de pasta del german xD)no va fora conyes.
Igualemt s'ha de repetir, semblavem una familia en serio, sino vaig dir gaire cosa durant el sopar va ser pk estava emotivament content i feliç de veureus tots junts sota un mateix sostre...no es pot descriure això nostre, s'ha de viure.

p.d: les cintes de les camaras de vigilancia de la caixa no les veu ningu oi?

Sigueu els 4, feliços i disfruteu cada moment. Un petonas i una abraçada (em demanao la cigronet al meu costat !!! jeje)

German ha dit...

Un brindis…

[...]

Sense paraules, sense comentaris, sense...