Ni títol, ni base

Porto des de dissabte amb una sentimentalitat a sobre que no em la puc treure (pregunteu-li al Victor que el tinc avorrit xD), jo crec que va ser Titànic o la calor, no se...
I mira, avui m’ha donat per escriure aquest petit text, que aviso ara, és totalment intranscendent a la meva vida social/amorosa xD

***

I vaig continuar estirat al llit. Encara que físicament em trobava allí, la meva ment estava en un altre lloc. No podia parar de pensar amb ella, els seus ulls, la seva mirada... Amb ella no era com amb les altres, amb ella era especial, la bona química que en diuen.

Els meus ulls feien l’esforç d'adormir-se, però jo no volia, ara no, en aquest moment no, una part de mi volia continuar despert per poder seguir pensant amb ella. Volia continuar escrivint pagines del meu llibre, amb la teva imatge, amb la teva lletra, de manera infinita, per tota la meva vida, i per la teva...

El meu desig no va poder superar al meu subconscient, i vaig acabar adormir-me, però al despertar em vaig portar una grata sorpresa: continuaves al costat meu, mirant-me fixament als ulls, i entre ells, la paraula t’estimo. Nena, t’haig de donar les gràcies per estar al costat meu, ara i sempre, sempre, sempre...

T’estimo.

***

Sincerament últimament m’està donant molt per escriure coses... ja les aniré penjant a mesura que tingui ganes... i si són de millor qualitat que aquesta...