Sense títol

Estimats humans
desprès de milers d’anys,
la meva existència
ha esdevingut un mal son.
Heu tingut el millor de mi
però el somni no heu respectat

Heu aixafat muntanyes,
heu apagat el cel,
heu posat nous fronteres,
pensant-vos que éreu deus

Obrireu els ulls,
sentireu la por
és la que sento jo...

Ja no us entenc,
ja no parleu,
no us enteneu,
no us estimeu...

Quantes guerres més us portarà la pau
quantes més...
Quanta destrucció crear un món millor
quanta més...

Estimats humans arribarà el meu fi,
cansat d’existir és el meu últim crit:
Meu xuclat tota la sang
i nomes meu tornat el fum.
Heu posat veu a tot,
heu reeditat les llei,
us heu cregut que es vostre

tot el que hi ha dins meu.

Obrireu els ulls,
sentireu la por
és la que sento jo...

Ja no us entenc,
ja no parleu,
no us enteneu,
no us estimeu...

Quantes guerres més us portarà la pau
quantes més...
Quanta destrucció crear un món millor
quanta més...

Quantes guerres més us portarà la pau
quantes més...
Quanta destrucció crear un món millor
quanta més...