dimarts, 26 de juny del 2007

Estiu

Res a dir...

No crec ser la persona més adequada per actualitzar, però com que ningú ho fa...






L'estiu estén les ales...
Ja és aquí.
El podeu olorar...?
A què fa olor per vosaltres?

dilluns, 18 de juny del 2007

UN ALTRE BRINDIS

Sí, ja ho sé és extrany, però soc jo, la cigronet.

Res, dir-vos a tots quatre que gràcies per aquell dissabte a la nit.

perquè les nits tristes no tenen res de dolent, i les llàgrimes son més maques quan les mostres que quan les guardes per dins.

Per a una helena sense somriure
Per a un german impotent
Per a una èlia desesperada
per a un victor diferent.


Us estimo nois, tant si és entre somriures com entre llàgrimes.

dimecres, 13 de juny del 2007

Ten a serena o canto,
i a serpe o alento;
o lago ten a onda,
Dios ten o inferno.
Ti tes abondoco
que tes escondido
neses teus ollos.
O trono dos monarcas,
do sabio os trunfos,
a groria do poeta,
o ouro do mundo:
Dera eso todo,
por sólo unha mirada
deses teus ollos.
Buscan os pitorreises
pra faguer niño,
a herba santa que nace
veira dos ríos.
Eu busco sólo
unha mirada meiga
deses teus ollos.
Cando se pon a lúa
tras dos penedos,
choran as estreliñas
todas do ceo.
Tamén eu choro
cando non me alumean
eses teus ollos.
TEN A SERENA O CANTO
(Manuel Curros Enríquez)

dimarts, 12 de juny del 2007

Ni títol, ni base

Porto des de dissabte amb una sentimentalitat a sobre que no em la puc treure (pregunteu-li al Victor que el tinc avorrit xD), jo crec que va ser Titànic o la calor, no se...
I mira, avui m’ha donat per escriure aquest petit text, que aviso ara, és totalment intranscendent a la meva vida social/amorosa xD

***


I vaig continuar estirat al llit. Encara que físicament em trobava allí, la meva ment estava en un altre lloc. No podia parar de pensar amb ella, els seus ulls, la seva mirada... Amb ella no era com amb les altres, amb ella era especial, la bona química que en diuen.


Els meus ulls feien l’esforç d'adormir-se, però jo no volia, ara no, en aquest moment no, una part de mi volia continuar despert per poder seguir pensant amb ella. Volia continuar escrivint pagines del meu llibre, amb la teva imatge, amb la teva lletra, de manera infinita, per tota la meva vida, i per la teva...


El meu desig no va poder superar al meu subconscient, i vaig acabar adormir-me, però al despertar em vaig portar una grata sorpresa: continuaves al costat meu, mirant-me fixament als ulls, i entre ells, la paraula t’estimo. Nena, t’haig de donar les gràcies per estar al costat meu, ara i sempre, sempre, sempre...


T’estimo.

***

Sincerament últimament m’està donant molt per escriure coses... ja les aniré penjant a mesura que tingui ganes... i si són de millor qualitat que aquesta...

Esquaix

Wolas!!

Tan sols dir-vos que lo del divendres, al final serà a les 17:30, el que podem fer, és quedar al parking de kn melik, i kuan tiguem tots, entrem i així no hi haura problemes de que no us deixin passar.



Wenu crec que tots ja meu confirmat que vindreu, em fa molta ilusió que em vingueu a veure^^, q wai, ja veureu com sera divertit, com diu el carle: et veurem patir jeje ke malo ets charly. Ja us aviso q la gent al suar, fara oloreta, jeje us foteu i aguanteu, i no, no podeu anar a la piscina, ni anar a veure a la pili com fa aerobic, e german¬¬

Helena la samarreta no pot ser rosa, ha de ser o blava o grisa o vermella i em sembla ke alguna groga en tinc, però rosa segurissim ke no en tinc u xentu jeje

I despres del campionat podriem anar a sopar no? wenu és una proposta, ke kadascu digui la seva, xau

Una abraçada col-lectiva?



Xiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii^^
-èlia?

-Bu! ui kin sustu!

-ENSURT


Wishes

dilluns, 4 de juny del 2007

Dol d'alivio




El dissabte varem anar al teatre l'ateneu, a veure akesta obra de santiago russinyol, alguns vam estalviar-nos 2 euros, mostran un carnet caducat de feia 4 anys jiji, ke corruptes, i alguns van haver d'anar corrent a casa a buscar els diners, pk algú ens havia dit ke era gratis l'entrada ejem.



La obra va començar, i el carles tmb, ke vol dir; ke va començar a riure sense parar, i depres li vibrava el móvil (dios carles alló era un sisme, amb el que t'agrada a tu donar la nota jeje, és broma wapu). Els barrets, tema clau de les obres de russinyol e èlia? jiji xD, vam sentir algun cabories, molts masclismes com és normal en ell, i les dos del costat fanfarrunejant sobre axo o al menys axo semblava jaja. El ger critican cada gest i paraula dels actors, el tenia com si fos la meva conciencia, i la helena rient jeje i el josue molt atent a la obra i jo...era feliç amb les persones que més m'estimo, i que mai em cansare de demostrarlis tot el que sento per elles, encara que la cagui o no sapiga expressarme b, gracies gent, som ben bojos, però som guais.


.

.

.

.

.



Al acabar, apalanque al carrer.....i aqui va començar una altre nit, al menys per a mi......i desde aqui i desde qualsevol lloc, vull donar les gracies a tots i cadascun de vosaltres, però aquella nit, la personeta que ens fa riure a tots, em va demostrar que tmb té altres cualitats, merci helena per ser-hi ja u saps, ja t'ho he dit, i tu em vas dir què el que t'havia ajudat era jo, però saps que no és veritat, vas ser tu qui em vas ajudar a mi, ballant la flama, cantan cançons catalanes, mirant la nit i l'asfalt, sense dir res, pk a vegades el silenci, un be tan preciat en aquest món, en el qual anem tan atavalats i la gent cridad per tot, un silenci que s'ha de gaudir, rodejat d'amics, però amb silenci, pk diu molt, en cap moment va ser un silenci incomode, va ser molt en poc i poc per tot. Gràcies un altre cop helena, i a vosaltres tres german, claudia i sobretot a tu èlia, gràcies us estic molt agraït.












{Un brindis per les nits de silenci}









p.d: divendres 15, jugo un campionat a kn melik, a la tarda, algú vol venir, l'entrada és gratis, va aprofiteu la oportunitat, poques vegades jugo a casa, wenu si voleu venir m'ho dieu ok? ens veiem gent

dissabte, 2 de juny del 2007

Hi havia una vegada....

Potser per a moltes persones,aquesta fotografia no signifiqui res, pensaran que és una entre d'altres, però els protagonistes d'ella, i aquelles persones les quals coneixen tota la nostre història, segurament sabran que significa aquest saludo, i akesta mirada...
Per a tu amor, pk tu mereixes tot i més, pk aki vam escriure el nostre pròleg, pk ningú ens podria haver dit, ke darrera un piano, es pogues....ja u saps oi?


T'estimo, ahir em vas ajudar sense saber-ho, i per això i per tot, t'estimo wapissima ( buff vamos una cosa..jeje)


p.d: ahir una gran tarda i nit. La tarda, primer al centre comercial, q varem perdre al nostre àngel de sobte, aix....i desprès al sturbucks, on molts vareu descobrir el frapuccino(e ire) jiji és bonissim o no? despres assentada a la parada del tram i xisclet de una boja de propina. I ja per acabar una nit casi perfecte, música, pizzes germanofiles, cqc, luismi, gos pijo, i com no el trivial, cigronet i un servidor van (ejem) a hel-ger els kuals van jugar molt b, jiji, mu vaig passar molt b ahir. Ara ve....i la proxima, a on? ja es veura jeje.

p.d: em descuidava de dues cosete, primera el conductor del bus, ke semblava fredy cruger conduint, de ke va el tiu aket (frena un poko antes) i el ger i la hel empastifats de farina i el ger i jo cantan como una olaaaaa jiji al final an sigut tres coses